«Teresa Rampell» de Manel o como el amor retorna a la ciudad.

Manel, el cuarteto barcelonés, publicará su tercer disco ‘Atletes, baixin de l’escenari’ el próximo 16 de abril, bajo el sello Warner/Discmedi y hoy 26 de marzo, tal y como te contábamos hace unos días en Corrientes Circulares, ha publicado el single de adelanto, ’Teresa Rampell’.

La banda catalana formada por Guillem Gisbert, Martí Maymó, Roger Padilla y Arnau Vallvé, ha compuesto, grabado y producido su tercer largo entre febrero y marzo en el estudio Can Sons de Barcelona y toma la frase “Atletas, bajen del escenario” que Constantino Romero dirigió a los atletas en la fiesta de clausura de los Juegos Olímpicos de Barcelona intentando poner orden en el caos que se montó con la descarga rumbera de Peret, Los Amaya y sus amigos, como nombre para su nuevo trabajo.

«Teresa Rampell», el single de adelanto, es una nueva composición narrativa por parte de Manel, un nuevo cuento musicalizado, orgánico, sonoramente visual, historias cantadas que pigmentan el corazón de melodías adictivas. Manel tienen la llave de la puerta que abre el país de las maravillas. O por lo menos la clave para que los atletas bajen del escenario.

Letra de «Teresa Rampell»:

El gos devia bordar quan ha sortit, Teresa Rampell
No ho admetràs però et veus en el mirall
de l’ascensor i et trobes guapa
Uns amics fan sonar el clàxon
des de l’altra banda del carrer
S’obre un motor accelerant
sobre el Pont de Vallcarca

Que soni un rock’n’roll,
que abaixin les persianes tot els comerciants
Que hi hagi una conversa “tonta” sota una lluna clara
El barri dorm tranquil aliè a que hagi arribat el dia gran
La cara de la Teresa s’il•lumina
quan un cotxe ve de cara, ve de cara

Uns “macarres” us saluden al semàfor i somrius
I mentre arranquen el més “xulo”,
abans que se’l mengi la nit, et mira als ulls
I juraries que diu:

Que ve l’amor, que ve l’amor,
que ve l’amor sonant com un exèrcit de timbals
L’amor ja es va propagant com un incendi forestal
Teresa Rampell, avui l’amor, per fi, retorna a la ciutat

Camina decidida entre billars, Teresa Rampell
Detecta els foresters mentre t’apropes a la vostra taula
Desplaça tot el teu talent conscient dels cadascun dels moviments
És el ball dels teus malucs el balanceig de les arracades

I ja no importen tant i semblen lluny
tots els desastres que hagis fet
I passa un enemic i feu les paus amb un brindis de «cubates»
I mentre et cantem milers d’homes
al món amb gavardina de passeig
Somien en trobar una dona amb la teva cara,
amb la teva cara

A les teles interrompen uns minuts els videoclips
I ara hi surt un periodista estressat pels teletips
I no hi ha volum però juraries que diu:

Que ve l’amor, que ve l’amor
que ve l’amor sonant com un incendi de timbals
l’amor ja es va propagant com un virus tropical
Teresa rampell, avui l’amor, per fi, retorna a la ciutat

L’amor retorna, Teresa, i ja diries que el comences a notar
És a les mans de la gent, és als joves quan ballen
I reconeixes una força antiga i sense discussió t’hi entregaràs
I foradaràs els seus racons per revelar el poder que s’hi amaga

L’amor retorna, Teresa, i ja diries que el comences a notar
I ets un nàufrag que ha decidit tastar l’aigua salada
I ets un nàufrag que ha decidit tastar l’aigua salada
I ets un nàufrag que ha decidit tastar l’aigua salada,
l’aigua salada